Arunothai, un projecte diferent

Per anar a Arunothai lloguem a “Mango motos”, Chiang Mai, una moto una setmana per 900 Baths (amb un dipòsit de 1000 Baths). Sortim al matí, vam recórrer els 137 km de distància i vam arribar a la tarda, ens ho vam prendre amb calma. Un cop a Arunothai, ens van sorprendre els preus elevats del lloc, suposem que a causa del trànsit de la frontera amb Birmània, l’habitació més econòmica costar 400 Baths / nit.

El poble no és molt bonic, un carrer central amb comerços, algun restaurant i gent amunt i avall amb moto. No obstant això, hi ha un racó que ens va agradar especialment, un llac dins del poble que amb les muntanyes de fons componen un bonic paisatge, i si a sobre li sumes uns arbres florits plens de papallones voleiant, ja tens un lloc on estar una estona absort.

La raó per la qual vam ser precisament a aquest poble i no un altre és que creuant el camí del llac arribes al temple Wat Arunothai on es troba la School of Hope, un centre d’acollida d’infants, majoritàriament Birmans, on col·laborem com a voluntaris en un projecte de Clown, amb la nostra associació sense ànim de lucre Clown Science Dreams. (Us recomanem llegir el post, va ser una experiència molt emotiva)

Un cop finalitzat, emocionats amb l’experiència viscuda en School of Hope, ens dirigim a Mae Sai, a estendre el visat.

Mae Sai, la meca del Visa Run

Des Arunothai vam recórrer els 175 km fins Mae Sai, la carretera creuava les muntanyes, no va ser un camí ràpid, ni fàcil, però la seva bellesa va compensar, espessos boscos tirant a selva, natura muntanyosa en el seu més pur estat, barrejat amb palmeres cocoteras, de banana i arbres de papaia.

Un cop allà, cap a les 5 pm, ens vam posar a la cua en el pas fronterer. Després d’una lleugera espera travessem el pont de l’amistat, sobre el riu Ruak, un pont bastant ridícul, ho esperàvem una mica més solemne, el propi d’un lloc tan incert com a pas fronterer … Un cop a l’altra banda, els oficials del altra banda ens van demanar el visat birmà, els vam dir que només volíem estendre el visat tailandès, llavors, sense dir res més, ens van demanar 500 Bath a cada un, ens van posar un segell en el passaport i tornada a Tailàndia. Vam tornar a omplir la fitxa amb les nostres dades, la vam lliurar a la finestreta de visat tailandès i ja teníem 30 dies més a Tailàndia.

En total, el visat run, va durar uns 20 minuts … rapidíssim i indolor !!!! i com Mae Sai és només un carrer comercial sense massa atractiu, vam agafar la moto i ens vam anar a Chiang Rai … brrrrrrrrrrr ….

Chiang Rai, una ciutat amiga

Vam arribar sobre les 8 pm a Chiang Rai, ens dirigim a la zona de l’Night Bazaar perquè és on hi ha més densitat de guesthouse, com és costum, després de recorrernos totes les que vam veure, ens allotgem a Baan Bua Guesthouse, a tres carrers del Night Bazaar i pel mòdic preu de 200 Baths per nit … vam començar bé !! : D

Chiang Rai ens va agradar especialment perquè d’una manera o altra tot va ser fàcil, o potser vam tenir la sort necessària.

El primer que vam fer va ser anar a sopar al Night Bazaar, típic mercat amb articles per a turistes, incloent artesania. També trobem un gran plaça flanquejada per petites parades de menjar, la majoria eren tempura, o sigui fregits, sopes, peixos i alguna altra cosa que no acabem d’entendre. Ens vam menjar un plat Pad Thai i un tempura que ens va deixar més que satisfets.

A la mateixa plaça, mentre assaboreixes el plat que hagis escollit, pots gaudir del concert o dansa tradicional que es mostri a l’escenari, de vegades molt agradable, altres alguna cosa per oblidar … Per postres, aquí una dada important: en un dels extrems de la “food court” hi ha un lloc de gelats que no us podeu perdre. Ven gelat artesà i natural de coco i mango en diferents formats i mides, estan bons de totes maneres, però l’estrella és el gelat de coco, és espectacular … no us dic més, cal provar … ens enamorem …

L’endemà vam agafar la moto i vam anar a fer una mica de turisme. Primer vam anar a veure el Wat Huai Pla Kung Temple, un temple budista amb un Buda gegant de 25 metres d’altura, és impressionant semblant construcció. El temple budista del costat també és molt ric en ornaments i dóna gust veure-ho … com s’ho treballen …

També vam anar a una muntanya situada al costat de Chiang Rai, un parc natural ric en bosc, alta densitat de vegetació, on hi ha un mirador amb una vista espectacular de la muntanya. Si continues la carretera et porta a coronar la muntanya, amb una chide enmig del bosc on monjos budistes pugen a pregar i meditar.

La carretera és com una muntanya russa, plena de sots en un espai molt reduït per a la circulació en dues direccions … així que vés amb ull !!

Jaume fent el Bruce Lee amb canyes de bambú

Finalment vam visitar el Temple Blanc (White tremp), Wat Rong Khun, una peça arquitectònica moderna. És un temple budista privat dissenyat per Chalermchai Kositpipat, el propietari. Consisteix en un temple blanc envoltat de diferents temàtiques bastant anades d’olla. Va ser construït per, reivindicant la pèrdua dels costums budistes i potenciar-les en la societat actual. És una cosa curiosa, però per al meu gust massa contemporani. Es poden visitar els voltants gratuïtament, però l’entrada al temple blanc costa 50 Baths per persona que no vam creure convenient pagar.

Després de gaudir de Chiang Rai, ens vam dirigir a tornar la moto a Chiang Mai, però de camí vam agafar un camí a l’atzar cap a les muntanyes, ens portava a alguna cascada d’aigua que mai vam arribar a veure, però vam acabar passant la nit en una guesthouse enmig de la muntanya, John’s Hut Guesthouse. Aprofitant que no hi havia ningú, vam aconseguir la nit per 250 Baths en una habitació amb 3 llits dobles per a nosaltres sols. Estàvem enmig de la muntanya, pura naturalesa, i els habitants del lloc no estaven molt acostumats a veure turistes. Amb la moto vam aprofitar per endinsar-nos en camins estrets de muntanya per perdre’ns en la més densa vegetació de la jungla … una gust !!!!

Després de la volta en moto, més de 300 km, deixem el vehicle a Chiang Mai. Vam fer parada per realitzar dos projectes més de Clown, a Kids Ark Foundation i en Bann Dek Foundation, un regal per a l’esperit, i ens dirigim a Pai, suposadament, un poble hippie d’artistes i tranquil·litat.