De Mui Ne seguim la carretera de l’interior cap a Dalat, la nostra següent parada, una ciutat a les muntanyes … Seguim la carretera creuant el parc nacional que es troba abans de la ciutat.
Un cop a Dalat, havíem reservat allotjament a través de Booking.com, una habitació doble en Oc Hostel. Primer, vam estar unes hores per aconseguir localitzar el hostel, no tenia rètol !!! a qui se li ocorre … i després, la senyora del hostel ens fa seguir-la, “uns carrers” que van ser bastant to a un altre hostel on ens van acompanyar a un dormitori …
Li vam dir que havíem reservat una habitació doble, però simulaven que no entenien … que estaven desconcertats … jajajaja … menuts canta matins … Així que ens connectem a la seva Internet, busquem un altre lloc i els vam dir quatre coses, quina pèrdua de temps … que penques! !
Ens vam anar a Joy Homestay. Era un despatx de delineants que havien apanyat unes habitacions. La nostra habitació era un matalàs a terra, res de l’altre món, per 135.000 Dongs, però la noia que vivia allà ens va convidar a sopar el que havia cuinat: arròs i pollastre. Vam estar parlant una estona, va estar bé.
L’endemà vam rebre resposta de sol·licituds que havíem fet a Couchsurfing, una tal Sandy que regentava una hostel, Sandy Homestay, ens convidava a estar en un dormitori de gratis si ensenyàvem una mica d’anglès als seus nebots … Així que ens hi vam anar les següents 3 nits que vam estar a Dalat, i vam estar genial …
Com a agraïment, els cuinem una arrossada versió Vietnamita …
Els nebots de la Sandy, aprendre anglès … no sabem si van aprendre, però a menjar paella, si que si !!!
Dalat ens va enamorar … a més de ser lloc de trobada d’enamorats, es tracta d’una ciutat d’arquitectura colonial francesa, els edificis són fantàstiques cases d’una estètica refinada, res a veure amb la resta del Vietnam …
Més o menys tota la ciutat segueix la mateixa estètica colonial, a diferència de la resta d’Àsia que fan els edificis sense cap patró, creixent com a ciutats horribles … Era un gust passejar-se per la ciutat, amb aromes que recordaven a França i Anglaterra, vam tenir l’ estranya sensació de dejavou, aquesta ciutat ens transportava a records del passat, a viatges per països Europeus, amb aromes a carns, olor de greix típiques de països freds, sensacions familiars, que ens feia estar a casa, barrejat amb els preciosos edificis de muntanya i les vistes de la ciutat que ens regalaven els seus turons.
Majestuosos hotels, amb sostres de pissarra, com balnearis nòrdics, a peus de llacs … Un lloc al que considerem especial, però és una cosa personal, força subjectiu, només heu de passejar sense presses pels seus carrers i sentir-ho per vosaltres mateixos … es em posa la pell de gallina recordant …
El Night Market de Dalat és mogut i colorit, molt concorregut, un lloc curiós on passejar. En les seves vores hi ha parades on comprar llets de mongetes, soja o cacauet, i sucar uns dolços tipus xurros, per escalfar-se una mica del fred, per variar …
Al centre de la ciutat hi ha un gran llac, i davant del llac dues construccions modernes i curioses que cobreixen un centre comercial, el Big C, i una cafeteria, Doha.
També tenim la Crazy House, inspirada en l’arquitectura de Gaudí, i el 100 Roofs Bar, un bar que és un laberint decorat com un bosc i pedra, un lloc curiós.
Un dia uns avis vietnamites que estaven a la terrassa d’un bar prenent cerveses ens van trucar perquè ens acostéssim, i com que no teníem pressa enllà vam anar. Vam estar com dues hores parlant i prenent cerveses amb ells, eren encantadors, picar-però sense traspassar la línia del cavaller, gent molt llesta, amable i educada, amb un toc sorprenentment europeu, més en concret francès. Una bona estona compartit amb els locals.
A uns quilòmetres de la ciutat hi ha la pagoda Thien Vien Truc, preciosa amb jardins, tot molt ben cuidat, de fustes envernissades, un lloc místic.
Allà vam conèixer a un monjo que ens va començar a parlar en perfecte castellà … ens vam quedar de pedra … grata sorpresa, ens va regalar una traducció que havien fet un llibre sobre budisme.
Al costat de la pagoda hi ha el llac Ho Tuyen Lam, on ens va començar a ploure massa i vam haver de anul·lar la visita a les cascades d’aigua, que per cert havia de pagar entrada …
Abandonem Dalat creuant les muntanyes, un paisatge de muntanya preciós entre boscos de coníferes, un lloc totalment diferent a la resta del Vietnam … Adéu Dalat, esperem poder visitar-te en una altra ocasió …