Després d’uns 380 km en la nostra bèstia marró, el nostre nervi incansable, això sí, a 50 km / h … vam arribar a Tam Coc !!!!

Com el camí era llarg, i sabíem que arribaríem tard, reservem a través de Booking, una habitació en Hung Anh Homestay per 250.000 Dongs ($ 11) amb esmorzar. En arribar ens va rebre un matrimoni gran, d’uns 60 i tants anys, molt amables, atents i somrients.

La dona ens va preguntar si volíem sopar amb la família aquesta mateixa nit, se’ns va entendrir l’ànima, amb el cansament acumulat, que ens convidessin a compartir el sopar amb la seva família era un gest molt bonic … fins que, en fraccions de segon, recordem que estàvem a Vietnam, en zona turística, i preguntem: quant ens costarà? i ella va respondre: 100.000 Dongs ($ 4,4) cada un, amb una àmplia i amable somriure … jajajaja … Li vam dir que era molt car, que podríem pagar 50.000 Dongs cada un, i va acceptar …

Benvinguts a Tam Coc, la ciutat on tots els comerciants et somriuen com si de mare Teresa de Calcuta es tractés, o com si t’haguessin criat com al seu propi fill … fins que veuen que no compraràs res … i torna el diable en persona per menysprear … és una exageració a mitges … i la veritat que no ens va agradar gens la nostra estada en aquesta ciutat només per aquesta actitud tan pessetera i poc humana.

El sopar amb la família estava força bé, senzilla però bé, arròs, pollastre, rotllets i vegetals i en molta quantitat, així que va ser una bona opció per al preu que paguem.

L’habitació era correcta, el problema és que la dona ens estava darrere tota l’estona. Aquesta mateixa nit vam anar a fer una volta després de sopar i en tornar ens trobem amb una parella belga molt maca que estaven en la nostra mateixa homestay. Ens prenem una cervesa junts fins que ens va venir a buscar la senyora perquè tornéssim a la homestay !!!!! que era tard !!!! les 23h !!!! Va seure a la nostra taula amb cara llarga dient-nos que havíem de tornar … Perdó !!!?

Al matí següent la mateixa història, estaves al bany “cagant” i et picava a la porta per donar-te més paper de vàter … però ja havia !!!! Era una tortura !!

Vam sortir a passejar i vam començar a preguntar preus, trobem per 180.000 Dongs ($ 8) en Lang Khanh Guest house i de cop i volta vam dir … Anem-nos d’aquesta homestay !!! què pesats són !!! ia les 13: 30h ens vam anar cap allà dient que ens anàvem a Hanoi, perquè si dèiem la veritat ens podrien cobrar extra … En el nou lloc tot correcte, més o menys net, A / C, esmorzar … res pesats i més barat! !! Genial !!!!

El major atractiu de Tam Coc són els seus paisatges. És una plana amb formacions rocoses càrstiques, protuberàncies que sobresurten de cop i volta, en diuen el Halog Bay de terra, o la terra del Son Goku de Bola de Drac … (això ja és més petit comitè). Nosaltres vam visitar la Bich Dong Pagoda.

Vam ser caminant, entre arrossars i agricultors amunt i avall. És una pagoda preciosa, puges escala i creues una cova, Mua Cave, deixant veure vistes increïbles. Sortint de la pagoda a l’esquerra hi ha un camí que et porta a una vall molt singular, el paratge és preciós.

Una de les majors atraccions és el passeig en vaixell a rems, portat pels locals, amb la particularitat que remen amb els peus. El vaixell normalment la contractes en el llac que està al centre de Tam Coc.

El passeig és una mica car uns 270.000 Dongs ($ 12) per persona, per això en el nostre afany d’estalviar havíem descartat fer-ho … Fins que anant cap a la pagoda, vam veure un altre embarcador. Allà una senyora ens va parar, ens va dir que si ens esperàvem fins a les 17h l’oficina dels tiquets tancaria i ens faria descompte.

Ens va agafar una mica per sorpresa, però li vam fer una oferta, 150.000 Dongs ($ 6,6) tots dos, la dona va acceptar … D’acord, no ens ho crèiem molt … Com encara teníem temps vam anar a visitar la pagoda i vam tornar, la senyora no es va separar de nosaltres en cap moment …

Ja eren les 17h i ens va dir que ens escondiéramos a l’entrada d’una casa, que ella ens avisaria … tot molt furtiu … No pensàvem que fos immoral o que estiguéssim llevant-los diners per pagar menys, a l’inrevés, si les dones remeres es revelen de aquesta manera perquè els diners del tiquet va a parar a les butxaques dels de sempre i no al d’elles, i al preu original ja havíem decidit no fer-ho, així que vam creure que era un tracte just per a les dues parts …

A l’estona la senyora ens va venir a buscar, ens vam muntar a la barca i una altra dona ens va dir que paguéssim en aquell moment, i així ho vam fer. Va començar el viatge, en un petit pot metàl·lic, calant molt poca profunditat, el passeig era entre arrossars, manglars, selva aquàtica, ple de flors de lotus, creixent sobre l’aigua, preciós !!!! com era tard no hi havia ningú, estàvem sols, entre les protuberàncies kárticas, en un silenci natural, entre aus, algun pescador, i el nostre silenci … bellíssim moment …

En un moment vam arribar a un orifici a la roca, la dona es va remar cap a ella, ens estàvem ficant en una cova, ella ens va indicar que baixéssim el cap, que ens tumbáramos, mentre ens endinsàvem més i més en la cova, puntes quedaven a tot just 5 cm de la meva cara, mentre el sostre i els seus protuberàncies estaven cada vegada més avall, ja gairebé a l’altura del nostre pit … de sobte la senyora ens deia una cosa que no acabàvem d’entendre:

phoun, phoun … Aaaah !!!! que fessim llum amb el telèfon !!! phone !!!

Traiem els frontals i alumbramos. Ella seguia avançant, fins que ja no hi havia espai ni per al pot, i amb moviments nerviosos que ens va fer dubtar per uns moments va començar el retrocés … les pluges havien pujat el nivell i no podíem creuar la cova … barroerament, pel poc espai disponible , va aconseguir treure el pot del forat … i nosaltres vam poder respirar … uff … l’adrenalina estava a nivells elevats … però ho havíem gaudit com a aventura.

El passeig en vaixell va prosseguir amb la mateixa relaxació que havia començat … un moment de meditació conscient … de regal a la nostra vida … en un entorn preciós … Un cop a l’embarcador ens acomiadem de la preciosa senyora, i de tornada a Tam Coc.

Aquesta nit vam descobrir el Minh Toan Restaurant Father Cooking, 1 restaurant amb pinta de car però que és bo, bonic i barat !!!! millor que la resta de l’oferta del lloc. I després vam conèixer a uns catalans, Raquel i Cesar, i ens vam asseure en unes cadiretes al davant del supermercat amb rètol: Hanoi Foot Massage, a prendre’ns una cerveseta per 15.000 Dongs ($ 0,66) l’ampolla de Bia Hanoi … Perfecte per acabar el dia !!!!

L’endemà vam anar a fer una caminada entre arrossars, on els agricultors treballaven, entre les muntanyes, creuant pobles … amb la tonteria vam recórrer 16 km en total, però va valer la pena, el paisatge és molt bonic. Hi ha més llocs per visitar a Tam Coc, però nosaltres no vam tenir temps per a més.

La nostra següent parada era Halog Bay o, si no, la versió barata, l’illa de Cat Ba. Allà anem Cat Ba !!!!!