Arribem a l’estació d’autobús, el nostre destí: Nong Khiaw. No hi havia autobús directe, així que vam anar a Oudomxay (ens va costar 40.000 kips / persona) i d’aquí havíem de agafar un altre per acostar-nos més … no ho teníem molt clar. L’altra alternativa era anar directe a Nong Khiaw pagant 100.000 kips per persona en una furgoneta, ni parlar … massa car, opció turista !! Així que vam arribar a Oudomxay ia la taquilla de l’estació ens van dir que havíem d’anar fins Pak Mong per 40.000 kips / persona i un cop allà agafar un tuk-tuk fins Nong Khiaw … ens va donar mala espina, no responien a les nostres preguntes … així que vam preguntar més i vam descobrir que hi havia una nova estació amb més opcions, endevineu … a 8 km …

Doncs allà vam ser … Vam fer autoestop altra vegada, li estàvem agafant el gustet. Ens va agafar un matrimoni de Laos molt tímid, gairebé no ens van dirigir la paraula. Ens vam pujar a la part de darrere del seu camió i cap a l’estació !!

Un cop ja a la nova estació ens van dir que podíem anar a Pak Mong en furgo (aquest cop per 30.000 kips) i allà agafar un tuk-tuk a Nong Khiaw … acceptem, no hi havia una altra opció. La furgo sortia a les 13h. Quan va arribar l’hora, la furgo no sortia, érem els únics passatgers … ens van dir que sortiria a les 14h … bé, paciència … i tampoc va sortir. Acció-reacció, ens cabreamos i demanem que ens tornessin els diners … Envit a bastos !! Així que, teníem els diners però no alternativa de transport … Amb un parell de nassos ens vam llançar a la carretera i vam fer autoestop, teníem 106 km per davant … jajajaja …

Vam tenir moltíssima sort, ens va recollir un camió petit que anava en la mateixa direcció. Sense entendre’ns, ni on es dirigia ni on anàvem nosaltres, ens vam pujar. A la zona de càrrega, a l’aire lliure, viatjàvem amb dues motos, un noi, una gallina i una senyora. Sense saber quant trajecte aniria en la nostra mateixa direcció vam emprendre la marxa !!! Que emoció !!! controlàvem on anàvem amb el navegador del mòbil. Finalment, vam arribar, el camió ens va portar fins Pak Mong !!!! Quina sort … Ole ole ole !!

Tercera part del trajecte, de Pak Mong a Nong Khiaw … doncs a seguir provant … aquesta vegada no ens parava ningú … ens dirigíem a agafar un tuk-tuk quan de sobte vam veure una espècie d’autobús ple de locals, els vam preguntar si anaven a Nong Khiaw i tots van assentir amb el cap. Ens vam pujar gairebé amb el vehicle en marxa i ja de camí !! En una de les parades el conductor ens va dir que ens costaria 50.000 kips tots dos, li vam dir que millor 40.000 kips i va accedir … ja està fet !!

Nong Khiaw és un dels llocs més bonics en els que hem estat. És un poble amuntegat en una petita vall entre muntanyes escarpades, cobertes de densa vegetació, selva, en un espai creat per un gran riu, el Nam Ou. El poble està dividit en dos pel riu i comunicat per un gran pont.

Vam aconseguir allotjament a Phulisack Guesthouse, una habitació amb bany i aigua calenta, tot molt net, per 50.000 kips la nit, perfecte !!!! Al poble també es poden contractar trekings, passejades en caiac, bicicleta, etc … Es pot pujar un mirador amb vista a tota la vall, que costa 20.000 kips per persona, també es poden visitar les coves on la gent es protegia durant els bombardejos , també costen 20.000 kips.

Nosaltres caminem carretera amunt, un paradís terrenal de naturalesa … preciós. A més, uns amics en una visita anterior van conèixer a un noi local i el seu pare, i ens van passar el seu contacte. El seu nom: Ku, un noi d’un poble riu amunt des Nong Khiaw, Sop Vanh. Ens trobem i xerrem una mica. Ens va convidar l’endemà a visitar el seu poble, ens vindria a buscar a la seva barca, visitaríem el seu poble i després faríem un pícnic, tot banyat amb LaoLao whisky … que emoció !!!!

L’endemà, a les 8 am ens va venir a buscar el riu amb la seva estreta canoa, típica de la zona i amb un típic motor asiàtic, aquests que són un pal amb una hèlix al final que es fica i treu de l’aigua … naveguem uns 30 minuts riu amunt, el paisatge era espectacular … preciós, de documental televisiu … i per fi vam arribar, l’embarcador de Sop Vanh. Eren uns pals de bambú clavats a la riba per amarrar les canoes, una platja d’argila, amb una escala esculpida en el fang. Entre els carrers del poblat s’escoltava música, no oblidem que seguim estant al Pi Mai Lao, el cap d’any budista, tot el poble s’assentava sobre sòl de terra i fang. Les cases eren de ciment, bambú i fibres naturals. Com de costum, els típics animals d’abastament es passejaven pels carrers, fins i tot un búfal d’aigua, preciós animal que vam poder fins i tot tocar … que mans i adorable. També vam visitar el temple, senzill però bonic, vam parlar amb els monjos mentre tothom, sobretot els més joves, ens miraven amb curiositat …

Entrem a casa i ens van rebre els seus pares, molt encantadors. Van preparar la taula amb diferents plats, a l’estoneta altra gent del poble va entrar i ens vam asseure tots al voltant. Tocant la taula amb els dits de la mà dreta i aixecant l’esquerra van recitar un seguit de paraules que no vam entendre, eren com desitjos o pregàries, cadascú ho feia individualment, però tots alhora … de sobte es van aixecar i van venir tots cap a nosaltres , i ens van començar a lligar uns cordons blancs de cotó en les dues nines, mentre recitaven bons desitjos per a nosaltres … molt emotiu.

Acabem amb unes 10 polseres de cordó a cada nina … després vam menjar una mica dels plats que havien preparat: noodles amb porc, arròs glutinós, sopes amb herbes diverses, tot molt ric, de postres hi havia dolç de massa d’arròs (Kaopat), coco amb una mena de mongetes pintes (Kanumneap) i un plat de carbassa amb llet de coco i unes boletes que era deliciós (Kenvan). I de tant en tant ens arribava un xarrup de whisky laolao, un licor blanc d’alta graduació. Tota una cerimònia en el nostre honor, ens desitjaven bona entrada d’any, l’endemà ho farien per ells mateixos.

Després, amb el seu germà i cunyada, ens vam anar a fer el picnic al riu. Vam ser els 5 en la seva barca, carregats amb cistells amb el menjar i un altaveu per a la música. Seguim pujant el riu, meravellós paratge i vam parar en una petita platja. Allà en un moment van encendre un foc, van recollir fulles de plataner com estovalles, van tallar unes branques de manera que fixés el peix que portàvem per posar-lo al foc. Era una barbacoa de peix !!!! Després van recollir unes fulles del lloc, les van cobrir amb un full de plataner i les van cuinar al foc, en obrir el full estaven cuites, estaven molt bones, eren com borratja però més saboroses !! Tot banyat amb xupitos de whisky laolao i aigua bullida.

Després de menjar-nos-ho tot, vam tornar al poble a la canoa. Vam descarregar a casa i just quan ens anava a portar de tornada a Nong Khiaw va començar a ploure … com estàvem cansats, vam decidir ignorar la pluja i que ens portés Nong Khiaw, tot correcte. Vam agafar la canoa i quan estàvem de camí va començar a diluviar !! Estàvem en una canoa de 2 pams d’ample i un alt, creuant un riu enorme, caient un xàfec que poques vegades havia vist … va ser emocionant … i per descomptat, el paisatge seguia sent espectacular, una combinació natural fantàstica de terra i aigua … Cal esmentar que en baixar a la canoa a l’embarcador i al pujar a terra quan vam arribar, gairebé ens vam donar un parell de relliscades amb el fang vermellós que ho cobreix tot prop del riu.

Així va concloure un dia impressionant, vivint una de les experiències més autèntiques que viurem en aquest viatge … no ho oblidarem fàcilment …

Finalment no vam anar a Muang Ngoy, tal com havíem previst, perquè costava bastant arribar, havíem de fer nit allà i ja ens havíem portat la nostra experiència autèntica al riu i en un poble de la zona …

De Nong Khiaw ens vam anar a Luang Prabang. A les 8 am estàvem a l’estació d’autobús de Nong Khiaw, d’allí, a les 9 am sortia el “bus” a l’estació nord de Laung Prabang. El tiquet ens va costar 40.000 kips per cap … Genial !! Següent parada … allà anem !!!!