Luang Prabang, una ciutat patrimoni de la Humanitat, i un breu passeig per “Sodoma” Vang Vieng

Arribem a l’estació del nord de Luang Prabang, una estació com totes, Laos style, però més concorreguda. Ens dirigim a la zona de major població de guesthouse del centre de Luang Prabang, i com no, anem caminant … sota un torrido sol, Mayra una mica marejada, però el que sigui abans que acceptar el roí regateig dels conductors de tuk tuk … caminant creuem el barri dels artesans, on hi ha tallers de paper, roba i altres manualitats locals. Els carrers són de fang sec, es podria coure un ou sobre qualsevol pedra i en l’horitzó el riu Mekong apuntant …

Seguint el camí, ens trobem un afluent al Mekong, Nam Khan, cal creuar-per arribar a la urbs … problema, però … oh! Que veiem allà al fons? És un pont fet amb bambú que permet creuar els 50 metres d’ample del riu !! Salvats !!! Vam començar a creuar-lo, és un pont més que artesanal … trepitjant sempre sobre un travesser de bambú per evitar qualsevol imprevist sobre el sòl de poc resistent … Al final del pont hi ha un grup de locals, sota una teulada de bambú, protegits del sol, vam passar per davant seu i una senyora ens diu alguna cosa … li demanem que ens ho repeteixi, i ella diu: 10.000 kips cada un … Eing? Doncs sí, ens estaven cobrant per creuar el riu sobre l’esmentat pont, anada i tornada … jajaja … ens enfadem una mica, però entrant en raó li vam dir que com no anàvem a tornar i que només pagàvem 5000 kips cadascun … A Laos, el cobren tot … la quantitat no és molt elevada al convertir-lo en euro però molesta l’habilitat per cobrar a la mínima sense enganxar pal a l’aigua … i qui som nosaltres per jutjar-? Ja … estem més guap @ s calladets …

La recerca de guesthouse va ser fortuïta, just entrar a la ciutat un noi ens crida i ens ofereix el preu més baix que trobarem, 60.000 kips, que regatejant el reduïm a 55.000 kips. Una habitació doble amb ventilador i bany privat bastant acceptable.

Luang Prabang va ser la capital del regne de Laos, encara que ara és la tercera ciutat en població de Laos, però la primera en turisme. La ciutat és budista, amb més de 50 temples, considerats dels més bells al sud-est asiàtic. Es pot percebre el bullici de les cerimònies multitudinàries les tardes indicades, bellíssim, amb vistosos colors, espectacular per a profans com nosaltres.

Encara que, possiblement, la seva major atracció sigui l’arquitectura del centre de la ciutat. Edificis d’estil colonial francès s’exhibeixen orgullosos al pas del temps i a les guerres al carrer Sisavangvong, que li va valer el 1995 la denominació de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Els seus cafès i restaurants conviden a relaxar-se i gaudir del temps, en una ciutat on el temps s’ha aturat.

Al centre de la ciutat també es troba la Muntanya Phousi, una elevació de 100 metres d’altura que permet una vista panoràmica espectacular de la ciutat. Pujar els seus eterns graons et costarà 20.000 kips per persona …

Al carrer principal també pots trobar el Night market, ple de records i artesania, vistós i colorit, res més.

Un altre mercat, per a nosaltres més interessant que l’anterior, és el Phosy market. Un mercat local amb els seus racons insalubres i els seus vegetals colorits per terra, ens encanta xafardejar pels passadissos, mentre els locals ens miren sense entendre què estem fent allà …

Com és de rigor, i com a bona colònia francesa, aquí també hi ha entrepans de baguette. Al centre hi ha uns 100 metres amb llocs de entrepans un al costat de l’altre, on et pots menjar un entrepà vegetal amb pollastre (o la combinació que se’t passi) banyat per un refrescant batut de fruites. Per a nosaltres el truc va ser trobar el lloc que et torren el pa … umm … Al carrer també trobem un lloc de noodles per 5000 kips i un altre de carn a la brasa on ens compràvem la famosa salsitxa de Luang Prabang (10.000 kips), és com una llonganissa d’Osca però picant … boníssima !!!! Menú perfecte al millor preu … visca els motxillers !!!

Si voleu anar a un lloc original, bar Utopia és el vostre lloc. Els preus són elevats, però la vista de la seva terrassa és espectacular, lloc perfecte per quedar-te tirat embadalit amb el riu …

i allà vam anar després, amb José, un noi molt maco d’El Salvador que ens va acompanyar a pegar-nos un bany al riu Nam Khan. Allà també estaven un grup de nens Lao a què ens unim a jugar a l’aigua !! Que records quan ens sabíem divertir amb res … el corrent era elevada, ens agafàvem d’una branca d’un arbre encallat, després anàvem riu amunt per deixar-nos portar per la corrent a través d’un mini ràpid … pura diversió, i els nens ens portaven acceptant- com a part del grup, orgullosos de mostrar-nos el seu coneixement del terreny … així dóna gust viatjar …

I per fi va arribar el dia, després de diverses visites, regatejos i comprovacions, ens vam comprar una moto !!!!! Ole ole ole !!! Aquesta moto ens va a portar la resta del camí com a nòmades de veritat, només depenent del nostre instint, el navegador i les ganes de veure més món !!!!

Es diu: La Vietnam !! una màquina preparada per al món modern, creua carreteres, muntanyes i deserts … La hi vam comprar a Carles, un valencià molt maco que venia de viatjar amb ella, i que seguia el seu camí en autobús. Al principi estàvem segurs que no podria amb dues persones i els nostres mochilotes … però sorpresa, està sobrada !! Vagi machine acabem de comprar …

Amb la moto ens vam anar veure Kuang Si waterfall, una espectacular i idíl·lica cascada d’aigua que es converteix en piscines on banyar-se. Costa 20.000 kips, però val molt la pena … A l’entrada hi ha un parc de protecció i recuperació d’óssos de Laos que han estat trobats ferits per la caça furtiva … es poden veure en una mena de parc de joc al mig del bosc, tranquils i juganers, aliens a les mirades dels turistes.

A continuació hi ha diferents piscines naturals a diferents alçades, fins a la cascada més gran, espectacular, d’aigües blau turquesa … molt bell. El camí continua i es pot escalar fins a dalt de la cascada, on hi ha un pas de fusta per sobre de la maresma que es forma a la cimera … pura naturalesa !!

Ens vam trobar una aranya com el meu puny que pel que sembla és verinosa del copón, i parlant de copó, vam conèixer un basc molt maco, aprofito per saludar Egoitz !! Tot preciós, en un micro clima més fresc, entre selva fantàstica … És clar que aquí el bo es cou a la natura !! Deixa’t d’estils colonials ni de sandvitxos de truita … jejejeje.

I … ens anem de Luang Prabang, a La Vietnam, carregada com un mul … ens anem sense tenir molt clar que pugui portar-nos … jajajaja … càlcul de pes, revisant el porta equipatges … doncs de perduts al riu … allà anem !!!

Ens vam fer 186 km en 5 hores i mitja amb La Vietnam … jajajaja … estem chalaos … teníem el cul quadrat … Però el paisatge va ser espectacular, la carretera passava entre parets de roca poblada de selva. Creuant llogarets en les quals no passa el temps, vam veure com la gent es dutxava al centre del poble, usant un dipòsit d’aigua fet amb ciment, en què l’aixeta era un tap … Creuem muntanyes amb desnivells del 12%, pujant a primera … i després baixant-lo per carreteres de sorra … sort que aquesta moto no passa de 60 km / h, perquè la carretera és de safari … Viatjar amb moto té els seus Contres, però els seus Pros compensen, el contacte amb l’entorn és màxim …

Següent parada Vang Vieng, un poble enmig d’un paratge preciós, envaït per hordes d’adolescent buscant fer “tubing”, baixar el riu en una càmera de roda de camió com flotador i anar fent parades per beure cervesa i altres licors. Gent mor així, us podeu imaginar l’estupidesa d’això … Així que ens vam quedar només una nit, en el lloc més fastigós que hem estat … sovint cofurna … i ens va costar 60.000 kips …

En Vang Vieng pots fer qualsevol esport d’aventura que vulguis (i el lloc permeti), com conduir boggies, tirolines, anar amb moto, però el més popular és volar en globus, perquè aquí és molt barat. Un lloc bonic per visitar és el Blue Lagoon, un llac d’aigües turqueses preciós.