Després de Cat Ba vam anar directes a Hanoi. La primera nit vam dormir a casa de Juliol, Leandra i Neus. Vam contactar amb ells a través de Couchsurfing, i va ser una delícia, no per la comoditat del lloc, ja que no tenien habitació per a nosaltres i ens van posar un edredó a terra, sinó pel macos que ells són !!
Es tracta d’uns joves que estudien filologia espanyola a la universitat de Hanoi. Parlaven perfecte castellà i compartim una bona estona junts. Ens van explicar algunes curiositats, com el sentit de totes les ofrenes que ells fan als déus. Les ofrenes es fan per espantar els mals esperits de les cases. Aquestes ofrenes romanen per un temps i després es consumeixen. Sempre es fa donació de les coses que li agrada a la persona que ofereix, i sempre han de ser nombres parells, mai imparells. Mai s’ha de fer percussió amb els palets en el bol de menjar, això espanta els bons esperits i atrau els dolents. Cosetes curioses de la cultura (en ocasions costums més que religió) de la societat vietnamita.
Després de la fantàstica experiència amb Julio i companyia ens vam anar a passar les següents dues nits, al Hanoi Backpackers Hostel per 190.000 Dongs ($ 8,2) els dos, en una comodíssima llit doble, amb esmorzar. Un lloc correcte, encara que no proporcionen pàrquing.
D’aquí sortim cap a Sapa i Ha Giang, per tornar a Hanoi, on seríem 14 dies més. Aquest cop ens vam allotjar al Hanoi Centre Hostel, per 190.000 Dongs ($ 8,2) tots dos, també amb esmorzar, és dels mateixos propietaris que l’anterior. Tant en aquest com en el hostel anterior, de 18 a 19 hores hi ha barra lliure de cervesa … és un perill …
En aquest hotel vam conèixer a Nicolai, un viatger de Sant Petersburg que fa pàgines web mentre viatja. Un oncle tan maco com particular, amb ell vam compartir molts moments.
I després ens vam mudar a Lantern Hostel per $ 3 per persona amb esmorzar. Un hostel nou, acabat d’obrir sobre un restaurant, en ple centre de Hanoi, més barat i millor situat …
Hanoi ens va encantar, és un caos de ciutat, un trànsit horrible, sempre xiulant, però la part vella té molt d’encant. Els carrers de cada ofici, la qual venen eines, la dels mobles d’inox, la de les imitacions, sobretot North Face, el carrer de les merceries …
També hi ha el Bia Hoi Corner, una confluència de carrers plens de bars de Bia Hoi, és a dir, cervesa en barrils molt barata !!!! La gerra costa 5000 Dongs, uns $ 0,23 … Ja no hi ha excusa per no anar-se’n pet a dormir, ha, ha, ha !!!!
Una nit vam quedar amb Annia i la seva parella, una companya de Mayra de la Facultat, feia més de 10 anys que no es veien …. una grata sorpresa passar una bona estona amb gent propera.
El “Old Quater” està ple de bonics temples xinesos, amb façana antiga, tot de fusta, amb sostres caiguts i dins les seves figures de Buda, són bonics per visitar … Passejant segur que en algun moment arribessis a llac Hoan Kiem.
Informació de la zona d’aquest llac es tanquen al trànsit els caps de setmana, i s’omple de grups de música, mags fent màgia, ballarins de break dance, i altres artistes.
També hi ha una cosa que ja havíem vist en altres llocs, cotxes petits perquè els condueixin els nens més petits i els pares amb un control remot … És un bon lloc per passejar i relaxar-se …
Dins d’aquest llac es troba la pagoda Ngoc Son, a la qual s’accedeix per un bonic pont de fusta vermell, després del pagament de 20.000 Dongs d’entrada.
L’últim dia vam anar a veure el mausoleu de Ho Chi Minh, on es troba la seva tomba. A causa d’un malentès no vam poder entrar, ens van dir que tancaven a les 11:30 ia les 11:05 ja havien tancat el xiringuito … mala sort … ho vam veure des de fora … Ho Chi Minh és com un déu en Vietnam, un ídol, un exemple per al poble, el líder que sempre viurà en els seus cors … o almenys això s’interpreta dels milions d’imatges per tot el país … aquesta fins a la sopa …
Nosaltres tenim una teoria: Eren dos germans, uns amb ulleres que se’n va anar a USA, va obrir una cadena de pollastre fregit, i l’altre es va quedar a Vietnam i va convertir el país en comunista … la semblança és notable … mireu la foto:
Davant del mausoleu hi ha l’edifici del Govern Central, bastant impressionant, fa una mica de por … D’allí també vam anar a la pagoda Chu Chau Long.
Altres llocs que vam visitar va ser el West Lake, un gran llac dins de la ciutat. El barri que l’envolta és la zona residencial dels immigrants que es fan dir Expats (expatriats). Com ens va descobrir el nostre amic Toni del bloc Motxilles Abismals, és curiós, per als occidentals, els estrangers que arriben als seus països són “immigrants”, però quan ells estan en un altre país són “expatriats” … és ridícul …
Al Old Quarter també hi ha un carrer molt curiosa, és la pròpia via del tren flanquejada per cases. La gent fa la seva vida al carrer, o sigui la via, i a les 15:30 i a les 19:30 saben que han de desmuntar el xiringuito perquè ve el tren …
Com a Ho Chi Minh, Hanoi aquesta pleníssima de motos, estan per tot arreu, com sempre xiulant sense parar, així que conduir pels seus carrers és una bogeria, com un videojoc, molt divertit.
La nostra Dinamita Vietnamita ja estava habituada a aquest entorn tan hostil, així que va prendre les regnes de la situació sobre la carretera i ens va portar amb total garantia, confiem enterament en ella. Llàstima que el viatge per Vietnam arribava a la seva fi … i la vam haver de vendre … No vam trigar gaire a lliurar a un afortunat nostra amiga. Aquest post és en record de la Dinamita Vietnamita Sènior, sempre et portarem al cor …
Per dinar a Hanoi hi ha molts llocs bons i barats, però cal trobar-los. Els llocs que a nosaltres ens van agradar van ser: Un petit restaurant al carrer Hang Luoc prop de Hang Ruoi, sobretot per sopar, quan saben el que els sobrés de carn, demanes un pollastre rostit amb arròs fregit i la ració de pollastre és gran , per només 45.000 Dongs ($ 2), bo i la família que el porta són encantadors !!!
Al mateix carrer cap al night market hi ha un mini restaurant cantons molt mico que ens va agradar, es diu Tem Chu Long Cantonese BBQ house, carrer Hang Luoc 79, i la cara del logo és l’home que et serveix. Els plats vals 45.000 Dongs ($ 2).
Un altre lloc, al carrer del nostre primer hostel hi ha un restaurant senzill, My Van Than – Sui Cao Tom Tuoi, cantonada amb Bat Su i Hang Phen, que per 35.000 Dongs ($ 1,5) et posa una sopa amb noodle, wanton, gamba, que aquesta boníssima !!! Tot i que la noia és més seca que la moixama …
Després, el restaurant Quan Xoi Cat Lam, al carrer 24B Duong Thanh, que fan un arròs amb una pasta de mongetes molt bona i curiosa, a més ho acompanyes amb les tapes que escullis, salsitxa, ou fregit, pollastre, porc, pate. .. està molt bo i et costa menys de 50.000 Dongs.
I finalment, per descansar del menjar asiàtic, els dijous tenim 2×1 d’hamburguesa al restaurant Craft Beer. Heu de provar la Mexican … és molt molt molt bona … Així que 2 de hamburguesa i patates per 120.000 Dongs ($ 5,5) …
Com a particularitat, al nord del Vietnam, i sobretot a Hanoi, fan el cafè amb ou, cafè Trung, que consisteix en cafè vietnamita amb ou a punt de neu, tipus merenga. És molt dolç i molt bo !!!!
El cafè 39 del carrer Nguyen Huu Huan van ser els primers a fer-ho, encara que ara aquesta reformat sense cap glamour i és caríssim !! Uns números més avall, en el 35 el lloc és més cutre, més autèntic, i et costa 25.000 Dongs.
Mentre vam estar a Hanoi col·laborem amb dues ONG. Per casualitat en les dues treballem amb noies víctimes del tràfic humà. Imagina’t que un dia, un amic et convida a anar a un lloc, allà uns tipus li donen diners al teu “amic” i el següent que saps és que estàs en un bordell a la Xina … fort no? Doncs això és real …
Nosaltres els vam fer un workshop de Clown i una actuació del nostre nombre. Per saber-ne més, llegiu el post al blog de Clown Science Dreams que és molt interessant i bonic.
L’últim dia vam agafar l’autobús davant de l’estació de tren, el nombre 85, per 30.000 Dongs ($ 1,3) cada un, que ens va portar a l’aeroport. Allà vam agafar un vol a Yangun fent escala a Bangkok.
I es va acabar Vietnam, un país de contrastos, on ens hem sentit bé, però on cal anar amb ull, o et donaran el pal … ja m’enteneu.
