De Myanmar vam volar fins Kolkata a l’Índia, gràcies al visat d’1 any per 100 dòlars que ens vam treure a Hanoi. Arribem a l’aeroport de Kolkata a les 3 a.m., una hora fatal per trobar allotjament!
Vam conèixer a una parella, Momo i Qcumber, de Bulgària i Tailàndia. Amb ells ens vam anar a les adreces que havíem trobat d’experiències en altres blogs a la recerca d’hotel, però en ser tan tard es van voler aprofitar, ens demanaven un preu molt elevat per cofurnes horrorosos …
El millor que vam trobar va ser un hotel que es feia dir de luxe, que ens va cobrar 30 dòlars per una habitació compartida entre els 4, un llit normal i un matalàs doble llardós tirat a terra. Necessitàvem dormir, així que vam haver d’acceptar …
L’endemà vam sortir en un tren de 12 hores cap Raxaul, poble índia fronterer amb Nepal. Caminem un parell de quilòmetres fins a la frontera, era tot un espectacle !!!
Estava ple de tot tipus de vehicles !! Bicis, rickshaw, camions, cisternes de gasolina, carros tirats per bous … tot el tràfic comercial entre l’Índia i el Nepal es concentrava en aquest carrer. A les voreres es succeïen els lloc de canvi de moneda …
L’activitat era frenètica, en les dues direccions … Vam sortir de l’Índia sense problemes, rebent el segell de sortida, però entrar al Nepal no va ser tan fàcil … En arribar per pagar el visat ens trobem amb un problema: només accepten dòlars americans com a pagament !! No accepten rupies nepaleses, la moneda del seu país, només dòlars !!
Fa olor molt a tripijoc … Només accedia cobrar en rupies si pagàvem un terç més … jajajaja … mafiosos … Així que vaig haver de tornar a l’Índia a canviar mentre Mayra esperava allà.
No hi havia cap lloc de canvi a dòlars, era il·legal en aquesta zona. Vaig tornar a explicar la situació a l’home del visat, res, sense dòlars no teníem visat … Al final em van deixar entrar al Nepal, agafar un rickshaw fins Burganj, allà trobar l’única finestreta que canviava dòlars i tornar per pagar …
Així ho vaig fer, tard 4 hores en trobar-lo, desesperat … i estava a punt de tancar !! Una bogeria … Després agafa un altre rickshaw, ja amb soltesa, vaig anar a la frontera i vam pagar el visat … L’experiència de Mayra no va ser menys bizarra. Es va esperar fora de l’oficina, i una multitud de gent se li quedava mirant fixament com posseïts veient extraterrestres … Bé, és el que té viatjar a l’altra banda del món …
En Burganj vam comprar un bitllet d’autobús a Katmandú per 600 rupies nepaleses (uns 6 dòlars) cada un. I mentre no sortia el tren ens vam donar una volta. El poble és peculiar, hi havia molt moviment a la tarda, mercat, fira, menjars de carrer, cabres, gallines i molta gent que no deixava de mirar-nos fixament. Vam provar diversos plats de carrer que ens van agradar bastant … Tot era molt colorit !!!
I quan va arribar l’hora, ens vam pujar al bus i ens vam anar a Katmandú !!!! Altres 12 hores d’autobús per carreteres demencials !!!! Ens havien parlat de l’estat de les carreteres del Nepal, però la realitat supera la ficció !!!! Anàvem donant votis !!! En algun moment ens colpegem el cap amb el sostre … Era molt difícil dormir, però estàvem rebentats, així que per algunes hores vam caure rendits.
L’arribada a Katmandú va ser a l’alba, entre cotxes i autobusos, un tràfic infernal, la pols es mastegava en l’aire, la contaminació és elevadíssima a tota la ciutat, tot i que ja se li percebia un caràcter especial … A causa del trànsit l’autobús no va continuar més, així que seguim caminant fins a la zona dels turistes i els hotels, Thamel.
Quan vam entrar al barri amb edificis antics ens vam quedar perplexos, era com una pel·lícula, les cases de fusta per tot arreu, amb gravats, la gent diferent, el bullici, la pol·lució …
Passem per la plaça Durbar, ens van al·lucinar seus temples, mig derruïts pel terratrèmol ocorregut el 2015, donant-li encara més caràcter. Es diu que Katmandú és la ciutat dels temple, n’hi ha un a cada carrer. També està ple de llocs de descans per a viatgers, unes construccions fetes amb columnes de fusta i tallats. La ciutat té molt d’encant.
Ens allotgem a l’hotel Pomelo, al costat de la rotonda d’Chhetrapati, on vam pagar 10 dòlars amb esmorzar, i després de 2 setmanes vam aconseguir rebaixar-lo a 8 dòlars, també amb esmorzar. Un hotel decent amb anades i vingudes de motxillers i gent muntanyenca.
Katmandú té moltes zones turístiques per visitar. Per exemple el temple Shree Pashupatinath, on cremen els cossos dels morts en una cerimònia. La visita a aquest temple costa 15 dòlars per persona, però pots entrar gratis pel carrer del costat, entre el petit pont que creua el riu dels crematoris i la taquilla dels tiquets.
Nepal, com no podia ser menys, està governat per gent corrupta, no és perquè ho diguem nosaltres, sinó perquè ens ho han repetit els locals fins a la sacietat. Fins i tot tothom repeteix que la dinastia que està ara al poder, Dinastia Shah, és perversa, van assassinar a la dinastia Malla que va regnar fins al segle XVIII amb l’admiració del poble, per coronar-se al poder fins ara. Lluita de reis i dinasties que semblen de conte, però que al final es tradueix en diners i explotació dels més indefensos.
La zona del centre històric és preciós, per perdre pels seus carrers, visitar els petits temples, el mercat de carrer de la plaça Ason, observar els detalls dels edificis de fusta amb finestres tallades, és com traslladar-se a un altre segle. De vegades sentíem que estàvem en el rodatge d’una pel·lícula … La plaça Durbar, el Freak Street.
També vam visitar el temple Swayambhunath, també conegut com el Monkey Temple, que com el seu nom indica té una zona plena de micos. El temple és molt bonic, la seva estupa, imatges, relíquies.
Però com temples, el que més ens va agradar va ser la Budha Stupa. Una gegantina i acolorida estupa, que la gent envolta, sempre en el sentit del rellotge, amb botigues i hotels voltant.
Nosaltres vam coincidir el dia de lluna plena, i el cercle que envolta l’estupa s’omple d’espelmes que la gent encén com a oració. És preciós veure totes aquestes llums ballant amb el vent, en línies inacabables, il·luminant les cares dels monjos budistes que les encenen 1-1 concentrats.
A més aquesta Bhaktapur, un preciós poble de l’època medieval a uns 15 km que s’arriba amb autobús. Cal tenir en compte que a Kàtmandu pagues entrada per tot, i normalment no és molt barat. No obstant això, també cal tenir en compte que sempre hi ha una manera fàcil per evitar les taquilles, normalment carrers paral·lels … Nosaltres busquem un equilibri entre pagar i evitar pagar … criticable? Segur !! El nostre argument es recolza en els voluntariats que realitzem a cost zero per al país.
A Kàtmandu vam gaudir menjant, per exemple, un dels plats típics són els momos, una mena de tortellini farcit de carn o vegetal, acompanyat per una salsa picant, molt bons i estan per tot arreu.
A la rotonda d’Chhetrapati hi ha un lloc super cutre que per 100 rupies (1 dòlar) et posen un plat, sempre 10 unitats. A més hi ha molts restaurants de menjar indi, molt cutres però molt bons. Per exemple, el restaurant Lumbini, prop de Chhetrapati, on podràs degustar Channa masala, paneer butter masala, amb naan o roti … ummm … boníssims !!!
Això sí, hauràs d’acostumar al picant, normalment piquen una estona. Un altre restaurant cutre-genial és el Western Tandori, molt pintoresc. El nostre descobriments personals van ser: el cafè Yujin al carrer Paknajol Marg que serveixen hamburgueses de búfal que estan boníssimes !!! I per només 120 rupies !!! (1,2 dòlars).
Un altre descobriment va ser la bakery Fresh and Baked al carrer Gangalal Marg, pastissets de somni per 50 rupies … érem addictes !!! I què em dius dels lassis !!!! Iogurts líquids naturals als quals afegeixen fruits secs i el típic dolç com de formatge … buenísimoooo !!!! Per només 60 rupies. Dos bons llocs van ser: a la cantonada de Chhetrapati amb el carrer Swachapu Marga i en aquest mateix carrer una mica més lluny. També hi ha un altre famosete a Gangalal Marg.
Per treure diners nosaltres fem servir EVO Bank, tot i que cal anar amb compte: fa poc van canviar la política de canvi de divisa al juliol de 2017, abans usaven el mateix canvi que Visa (com la majoria d’entitats bancàries) però ara apliquen el seu propi canvi .
Això vol dir que l’avantatge anterior de no tenir comissió al treure de caixers a l’estranger ha disminuït. Jo el vaig comparar al Nepal amb ING que em cobra un 5%, la diferència encara no era massa àmplia, però encara a favor d’EVO Bank, crec que quedava en un 4,5% i un 5% per EVO i ING respectivament. No obstant això, cal comprovar la diferència a cada país, perquè no es manté la proporció.
A més, ADVERTÈNCIA: si necessites diners al Nepal fes-ho amb temps !! de vegades els caixers no funcionen … Nosaltres et recomanem que ho treguis a Everest Bank Limited, que aparentment no et cobren comissió (la resta de bancs et cobren 5 dòlars cada vegada que treus). El problema és que no sempre funcionen. A nosaltres ens va passar que ens anàvem a fer el trekking i no ens va funcionar fins a l’últim dia !!! Necessitàvem molts diners en efectiu i la comissió hagués estat molt alta … Així que, Preveieu treure diners amb temps suficient per a imprevistos.
La visita a Katmandú va ser partida per fer el trekking al camp base de l’Everest, una aventura inoblidable. I de Katmandú ens vam anar a seguir el nostre viatge cap a Pokhara, a la vista dels Annapurna !!