L’autobús a Battambang va ser una mica peculiar, a més d’estar decorat d’allò més hortera, amb les seves cortinetes morades amb brodats, els seus volants decorant les prestatgeries, els seients de “pell” brodats … a més, en aquest, la tele mostrava un vídeo musical romàntic sonant a tot drap … si amics, això és el bus karaoke !!!!! Com els de Laos, a Cambodja també estan bojos pel karaoke !!!! Així que us podeu imaginar, 4 hores de hilarants cançons romàntiques a cambodjà a tot drap converteix qualsevol viatge en un somni … que sort que ens hagi tocat a nosaltres !!!!
Un cop a l’estació d’autobusos de Battambang, els tuk-tuk es pegaven perquè els escollíssim a ells, sense nosaltres dir res ells mateixos regatejaven el seu preu, totalment surrealista … així que van acabar baixant-el preu fins a arribar a mig dòlar per portar-nos … Battambang començava bé … jajajajaja (riure malvat)
Acabats d’arribar a Battambang, després del nostre viatge al Bus-karaoke!!!!
Mirem allotjament a la Tomato guesthouse, la qual esmentaven la majoria de blocs, però ens van oferir una habitació per 5 dòlars que feia olor malaltissament a humitat … seguim mirant fins que a l’Hotel Chhaya ens van deixar una habiatación més o menys decent per 3 dòlars . Vam estar 2 nits, fins que ens van recomanar l’Hotel Royal, on vam descobrir la nostra nova llar pels següents 15 dies … Aquest hotel té una terrassa al terrat amb restaurant, zona amb gespa artificial, hamaques i un jacuzzi gegant !!!! Ens van donar una habitació a la mateixa terrassa per 3 dòlars la nit !!!! Era molt calorosa perquè al sostre li tocava el sol de ple tot el dia, però vam estar genial amb el ventilador …
Entrada de l’Hotel Royal.
Súper Jacuzzi de l’Hotel Royal.
Vistes des de la terrassa de l’Hotel Royal.
Durant la nostra estada en aquesta ciutat vam donar un taller de Clown de 2 setmanes en el circ social Phare Ponleu Selpak, una experiència increïble i inoblidable que relatem en un post al blog de Clown Science Dreams. A més, ja que treballàvem allà, vam poder assistir a totes les funcions, que donaven els estudiants més avançats, cada dilluns i cada dijous (preu normal 14 dòlars). Val molt la pena.
A dalt el teló !!! Preparats per gaudir de l’espectacle!!!
Dansa Tradicional Cambodiana.
Espectacle d’acrobàcia.
Dos dels nostres alumnes del taller de clown, són ballarins professionals de dansa tradicional.
Mostra final del taller de clown de dues setmanes.
Alguns detalls: Per treure diners del caixer, trobem que MyBank (estètica de color groga) no ens va cobrar comissió traient amb la targeta d’EVO Bank. I per moure’ns, a través del grup de Facebook “Battambang connect” trobem un particular que ens va llogar dues bicicletes tot el mes per 10 dòlars cada un.
Battambang és la segona ciutat més gran de Cambodja. És molt moguda però el seu major atractiu és que està molt poc contaminada per la presència de turistes, això ens va fer sentir-nos molt còmodes en ella, fins al punt que ens convidaven a plats en els restaurants en els quals fidelizábamos.
Els nens no es cansaven de saludar amb un immens somriure (una mica menys comú en les ciutats) i els adults ens miraven amb cara de sorpresa fins que les nostres mirades es creuaven i llavors explotaven en un gran somriure de timidesa. Un dia vam descobrir un Celler, com les del nostre barri a Barcelona però a l’estil cambodjà, era una Chinese Medicine and Liquor, però el que allà es venia era vermut casolà del bo, acompanyat de tapetes: pa, xoriço, amanida, ratpenat a la brasa .. SÍ SÍ ratpenat A LA bRASA !!!! Però nosaltres amb el choricito el vermut ja anàvem apanyats … jajaja … així que aquí ens vam quedar tota una tarda sencera parlant amb els avis. Un d’ells es va encapritxar de Jaume … bé encara que crec que el vermut va tenir molt a veure …
Jaume amb l’avi entranyable.
L’amor no té edat.
La ciutat està dividida pel riu Sangker. Són interessants els seus dos mercats principals, el Psah Boeung Chhoeuk i el Psar Nat.
Passadís exterior del mercat central.
Vèiem aquestes bossetes per tot arreu, al final vam descobrir que és pasta de peix, els encanta menjar-la com aperitiu pica-pica.
Al mercat que està a prop del Night Market, que és molt cutre i molt petit, però on hi ha una zona de restaurants, i un especialment on vam ser gairebé cada nit a sopar (el que està més a prop del riu a mà dreta).
El portaven una família, i el fill sempre ens atenia d’una forma exquisida. El que ens va atreure va ser el seu menú, tenen el curri amb pollastre per 1,5 dòlars, i és boníssim, a més del Lok Lak, o l’estofat de vedella, plats típics cambotjans per 2 dòlars, i diverses sopes bonisims. Anàvem tant que al final ens vam agafar afecte mutu amb el fill, i ens convidava cada nit a un plat, o la beguda, fins l’últim dia que ens va voler convidar a tot el sopar, però insistim en pagar … era massa .. .
Per variar del menjar asiàtic, ens vam menjar una pizza a La Casa, cara però molt bona, 6 dòlars, o una riquíssima hamburguesa amb patates al restaurant Khmer Delight, per 5,5 dòlars. Just al costat de l’hotel Royal, sortint a la dreta, hi ha un restaurant local on anàvem a prendre sopes de vegetals naturals quan volíem verduretes sanes … i sempre ens regalaven un plat de fruita pelada per postres.
La nostra cara de felicitat .. d’avui toca HAMBURGUESA !!!!! no tenim ni foto, plat a taula i va volar … jajajaja
Altres atraccions turístiques són el temple Wat Ek Phnom, a 13 km de Battambang, un passeig en bici molt agradable que creues pobles molt autèntics. És un petit temple hinduista de l’etapa Ankoriana. Va ser construït sota el regnat del rei Suryavarman I al segle XI. El temple en si està gairebé tot derruït però conserva molt bé els gravats de les seves pedres.
També hi ha la “Killing cavi” on els Khmers Rojos van executar a camperols, i la “Bat cavi” on cada dia, a partir de les 17:45, milions de ratpenats surten per menjar, i és un espectacle.
La súper moto versio Barça que vam haver de llogar per arribar a les coves.
L’entrada del temple de la coves.
Milions de ratpenats, sortint cada dia a la mateixa hora.
Vistes de la ciutat des de la coves.
Vam fer la foto corrent perquè arribava l’hora de la sortida dels ratpenats i no volíem perdérnoslo … com sempre anem corrent…
De camí a la Killing Cave, encara es conserven algunes armes utilitzades durant el genocidi.
Un família de micos, una mica peculiar, que resideix a l’entrada del temple.
L’entrada a la cova, ara és un temple homenatge a les víctimes.
Ens sentim bastants impactats en entrar a la cova.
Les restes de les víctimes a l’interior de la cova.
Gràcies a uns contactes des d’Espanya, vam poder col·laborar amb les ONG de Karuna Battambang i l’ONG Sauce, fent de Clown per als nens. Per conèixer l’experiència podeu anar al post de l’escola Phies i de Thagen al bloc de Clown Science Dreams.
Escena de l´espectacle, Dreaming Paintings, amb els nens de l’Escola.
Aquesta escola és una mostra de les grans mancances que pateix el país, per sort ONG com SAUCE i KARUNA Battambang col·laboren incansablement per ajudar-los.
Els nens mirant el nostre show de Clown Science Dreams.
En aquestes experiència vam conèixer a Phut, una noia cambodjana molt simpàtica que parlava perfecte castellà. Ella ens va complementar el que sabíem de la història recent de Cambodja i de la situació actual del govern.
En resum: Cambodja va estar colonitzada pels francesos i ocupada pels vietnamites, a més dels americans durant la guerra de Vietnam.
A la ciutat encara es pot trobar algun edifici colonial de l’època com aquest que vam veure per casualitat fent una passejada, era preciós estava tot restaurat i molt conservat. Els sòls hidràulics modernistes, ens teletransportaron per uns instants a la nostra estimada Barcelona.
Nuvis posant per al seu àlbum a la casa colonial. No us perdeu la guitarra gegant de darrere!!!!
Quan els francesos i americans es van retirar al 1975 l’exèrcit dels Jemeres Rojo (Khemer Rouge) va prendre el poder de Cambodja. Tots els cambodjans, sobretot a les zones rurals, van celebrar la victòria, ja que predicaven un comunisme basat en la puresa del treball de la terra i en contra de la perversió dels diners, les possessions, el coneixement, etc …
En aquest moment va aparèixer la figura del seu líder, Pol Pot, que va aplicar doctrines de Mao setembre Tung que ni els xinesos havien aplicat, per ser massa estrictes.
Van anunciar un desallotjament de les ciutats a causa de imminents bombardejos (mentida) i així van emplaçar a tots els seus habitants al camp, en zones rurals, on van obligar a tota la població cambodjana a conrear arròs. Exterminar a tothom que tingués estudis, intel·lectuals, advocats, metges, artistes, els torturaven i mataven. Van matar a 1 de cada 4 cambodjans. La població estaven desnodrida, només menjava arròs, i qualsevol petit animal que poguessin caçar durant la llarguíssima jornada laboral. Havien incrementar la producció d’arròs a xifres impossible, i com era impossible, anaven eliminant als responsables per no arribar a aquests xifres … Tota Cambodja va ser un camp de treballs forçats fins que va ser ocupada per Vietnam al 1979, derrotant als jemeres Vermells.
A l’entrada de la coves es mostren diverses escultures que relaten les tortures i el patiment que van viure les víctimes.
Realment és esgarrifós imaginar aquestes atrocitats.
El govern actual és un dels més corruptes del món. El partit es diu “Cambodya ‘s People Party”, res més lluny de la realitat … Porta governant 32 anys gràcies a eleccions “democràtiques”. El primer ministre i la seva família són propietaris de la majoria de les empreses de l’estat. Són tan poderosos que en el seu discurs electoral pregonen que “ells van a seguir governant en cas contrari hi haurà un conflicte armat, i ells són els que tenen les armes” … Són principalment votats en les zones rurals, on el partit va casa per casa donant samarretes i gorres de propaganda del partit, i regalant d’1 a 5 dòlars. Els pagesos estan encantats pels regals … però, el que no saben (o no volen saber) és que tot això és pagat amb fons de l’estat … Així que el dia que Cambodja vulgui sanejar hi haurà guerra civil … això és molt fort …
Després de gairebé tres setmanes molt a gust a Battambang, va arribar el dia de marxar, emocionats per les experiències viscudes, i agraïts pel a gust que ens havíem sentit en aquesta ciutat Camboyana no turística …
La següent parada era Phnom Penh, la capital de Cambodja. Vam comprar tiquets d’autobus en la companyia que té una diminuta taquilla al carrer 106, entre els carrers 101 i la AH1. Per 5 dòlars cada un i sortia a les 22: 30h. I cap allà vam anar … cap a la capital !!