Des de Myitkyna vam anar de nit amb autobús fins a Mandalay, unes bones 18 hores, recorrent 550 km, llarg però bastant còmode. Això sí, no podia faltar la ja habitual parada de control dels militars per revisar els nostres passaports, d’entre tot l’autobús només els nostres … amb la mateixa cara amenaçadora i desconfiada, aguantant la mirada com si esperés que ens desmoronásemos i confesáramos el crim que estàvem tramant …

Arribem a Mandalay a les 6 del matí, i un cop allà vam anar a l’estació de tren per seguir el nostre recorregut fins Bagan. L’estació era un submón en si mateixa. Eren ja les 7 del matí i la gent encara dormia a les andanes. Famílies senceres estirades sobre cartrons dormint i roncant com un tronc. Alguns ja s’estaven preparant i endreçant per començar el dia … Un panorama peculiar, una normalitat que s’escapa del nostre enteniment. Els cafès al llarg de la via començaven a omplir-se de gent que sense llevar-nos l’ull de sobre, assaboria un te acabat de preparar.

El tren a Bagan era lent, molt lent, va durar 13 hores … per recórrer 180 km !!!!! Jajajaja … espectacular … Parava a totes les estacions, però va ser molt agradable, un dels records més dolços de llibertat i calma viatgera.

El tren estava gairebé buit, les portes inexistents, i tot el camí transcorria entre poblats i boscos de palmeres amb carros tirats per bous. Ens vam passar el viatge abocats per la porta apreciant semblant preciositat de paisatge, pura calma i tranquil·litat.

Un cop a Bagan, vam començar a caminar cap a la zona de New Bagan, on altra gent ens havien recomanat hotels decents. El camí era llarg, uns 8 km, que intentem fer en autoestop. Una parella ens va parar però ens va alertar que en un punt del camí es trobava un control de la policia on es pagava l’entrada al parc històric de Bagan … el cost era de 25 dòlars per persona … Cansats pel viatge, vam decidir pensar-ho amb calma, així que refusem acceptar el transport de la parella.

A allguns blogs ja havíem llegit sobre aquesta taxa, i que el destí d’aquests diners estava cobert d’un cert ocultisme … i això vam voler creure per reforçar la nostra idea de colar-nos sense pagar … Vam parar a un taxi i regategem el preu amb la condició que ens colés, que no parés en el control i ens portarà directes cap a la zona dels hotels. El taxista va acceptar i per la quantitat de 5 dòlars ens va portar a la rotonda en qüestió … genial !!!

Així que ens vam muntar al taxi i en el moment de passar el control abaixem el cap … És criticable? sí, molt, ho sabem, però ens excusem amb el treball de voluntariat que fem, un servei gratuït durant tot el nostre viatge d’educació i actuacions de clown. Si voleu saber més mireu la nostra pàgina web: Clown Science Dreams, allà vam explicar tots els voluntariats que vam fer a Myanmar i en altres països com a voluntaris.

L’hotel triat va ser Hotel Royal Bagan, recomanat per una amiga, Florència. Es tractava d’un bonissim hotel amb piscina, llit gegant i molt net !! per 20 dòlars la nit … Una cosa car, però necessitàvem una mica de descans, comoditat i neteja per variar. Així que allà vam estar 2 nits. El primer dia no vam sortir de l’habitació, només per menjar i per banyar-nos a la piscina. Necessitàvem descansar després de tanta feina en Myitkyina i de llargues hores de viatge.

El segon dia el vam dedicar a visitar els temples. Un dia per visitar tant temple és molt molt just, encara que suficient per fer-nos una idea. Només vam poder veure el principal i molt per sobre. Per a això vam llogar una moto per 4 dòlars, molt recomanable per recórrer les llargues distàncies que separa cada temple.

En els monuments principals et demanen tiquet, sobretot en les hores més turístiques, en l’alba i el capvespre. Nosaltres, com que no teníem tiquet, vam anar a veure’ls en hores intermèdies i no vam tenir problema … Explica la llegenda que si et demanen el tiquet i al·legues que t’ho has deixat a l’hotel, t’acompanyen a buscar-ho per assegurar … ups …

Bagan va ser la capital de diversos regnes de Birmània, però ara està sota el control de la junta militar. Ells s’han encarregat de la reconstrucció, bastant parcial, i no amb massa encert. Pel que sembla la UNESCO ha intentat proclamar-patrimoni de la humanitat però els militars l’han impedit …

Els familiars dels militars s’han construït hotels tan a prop dels temples que en ocasions es barreja la zona urbana habitada amb aquests temples gairebé mil·lenaris.

Els temples que vam visitar van ser:
– Temple Dhammayangyi
– Temple Ananda
– Temple Shwezigon
– Temple Shwesandaw
– Temple Sulamani
– Temple Thatbyinnyu
– Temple Htilominlo
– Temple Payathonzu

 

 

I molts altres que ara mateix no sabria reconèixer … Alguns temples permeten pujar a pisos superiors, on poder observar el preciós paisatge, i millor a l’alba i capvespre. Altres temples estan en condicions no massa correctes, però tots comparteixen la seva bellesa i la seva riquesa en història i experiència. Es percep el pas del temps, com han estat testimonis de segles d’història.

Sortint del temple Sulamani, ens trobem una cabana on eren fregint pastes i preparaven te amb llet. El preparaven sobre un foc de llenya en una cuina d’escassa altura preparat amb argila, molt pintoresc, tot natural i tot construït amb les seves pròpies mans. Allà també hi havia una taula de joves locals gaudint de les delícies fregides. Ens va semblar molt pintoresc i entranyable, i no vam poder evitar seure per formar part d’allò.

El vam provar tot !!!! que bo i què simpàtics eren !!! Vam intentar xerrar, però no va ser fàcil. així que dèiem tonteries mitjançant gestos. D’aquesta manera, continuem la visita de temples amb l’estómac ple i calentet.

Al final del dia, exhausts però contents, vam recollir l’equipatge i ens dirigim a l’autobús que havíem reservat unes hores abans cap a Inle Lake. Per cert, reserveu amb més antelació que nosaltres per no tenir problemes de disponibilitat … Ens veiem al Llac Inle !!!