Monestir Wat Pa Thum, un retir celestial per meditar

De Pai, ens dirigim al Wat Pa Thum Wua, un monestir budista al mig de la muntanya on pots fer un recés per meditar.

Per arribar, vam agafar a Pai l’autobús local. Aquest autobús s’agafa just al costat de l’estació d’autobús de Pai (fora, mirant l’estació a mà esquerra). És un Fan bus groc que va a Mae Hong Son, costa 100 Baths per persona, que pagues quan arribes, i surt a les 11:30 am cada dia, encara que millor assegurar-se un lloc arribant a les 11h. Si preguntes a l’estació d’autobús et diran que no hi ha … perquè agafis la seva furgo A / C que costa 150 Baths.

Un cop allà et rep molt solemnement una dona, endevinem alemanya, que t’explica el funcionament del monestir i els seus horaris (veure foto). Es tracta d’un Vipassana, però que tu tries si vols romandre en silenci o no. La rutina inclou unes 6 hores al dia de meditació guiada, assegut, caminant o estirat, a més de meditació individual a l’habitació.

La meditació guiada es basa en el Samadhi, estat de consciència meditatiu, compost per Samatha i Vipassana, t’expliquen com poder practicar, amb teoria i la pràctica. A més et deixen qualsevol llibre de la llibreria perquè t’ho llegeixis a l’habitació i aprendre una mica més sobre budisme i meditació. Un llibre interessant de Vipassana, si ho trobeu, és: To See the Truth, The teaching of Venerable Pramote Pamojjo.

Un dels descobriments per a mi, va ser el Walking Meditatation, el realitzàvem cap a les 8 del matí, caminant durant una hora en fila, en ple silenci, descalços i al voltant del llac del monestir. Certament moments molt especials.

Cal anar de blanc, però si no tens roba te la deixen, limpita i fent olor de roses … no com la nostra … Al vestir tots de blanc sembla una secta o un hospital mental … res més allunyat, es basa en el descobriment de la saviesa … La zona de meditació està impol·luta, igual que les habitacions. Lloc perfecte per estar confortable i meditar a gust.

Et donen de menjar 2 vegades al dia, a les 7 am i a les 11 am, menú vegetarià, arròs amb verduretes amb salsa, no molt saborós però saníssim !!! i de postres una mica de fruita. Tot correcte, el problema és que aquesta és l’últim àpat del dia … per sort per a golafres pecadors com nosaltres, hi ha una botiga a l’entrada del monestir perquè compris alguna cosa si no aguantes … jejeje … deixen que tu mateix decideixis la duresa de la experiència.

Algunes de les normes, eren homes i dones separats tant per meditar com per dormir, i com no (masclisme absolut) dels homes en les files davanteres davant el seguici de monjos. Tampoc podia haver contacte físic entre dones i homes (i jo sense poder donar abraçades a Jaume … amb el que m’agrada a mi) ia les 20:30 prohibida la comunicació també entre dones i homes … no sigui que la nit desperti a la fera que tots portem dins.

Havien diverses estades; unes de grans dimensions compartint amb 10 persones aproximadament, dormint a terra amb un finíssim matalàs, coixí i dues mantes. I una altra petites cabanes per a dues persones amb bany propi, però amb les mateixes condicions pel que fa al matalàs ….

Definitivament, tot això va ser una gran i de vegades dura experiència, ja que per a persones alguna cosa inquietes, lleument hiperactives i no acostumades al silenci (com alguna cosa incòmode) pot ser tot un repte … i just això és, un repte per trobar-se un estona amb ell mateix i parlar només un amb si mateix … encara que no ens agradi el que sentim, veiem o sentim … just aquest és l’aprenentatge … estar amb un mateix per aprendre a estimar-se, per aprendre a acceptar-se.

Un altre aspecte destacable és el paisatge, enmig de la muntanya, envoltats de bosc, amb jardins impol·luts, cuidats al detall, la meditació caminant va ser un passeig pel paradís, més de 50 persones en fila, en complet silenci, passejant pels jardins l’Eden … arbres centenaris, rèptils de cap blau, densa vegetació en harmonia amb nosaltres, els monjos, el món, un llac ple de peixos gat enormes, arbres fruiters per tot arreu … experiència que no oblidarem i segur repetirem … els donem les gràcies de cor. Quan et vas del lloc, pots fer una donació voluntària, sense recordatori ni pressió, i la deixes a gust …