Després d’un llarg viatge en moto des Luang Prabang, amb la nostra meravellosa i incansable Dinamita Vietnamita, arribem a Vientiane, la capital de Laos. La primera sensació va ser de descans, arribàvem a una ciutat amb forma de ciutat, més o menys ordenada, deixant enrere totes aquestes carreteres fetes a mitges, entre fileres de (precioses) muntanyes i poblats fangosos …

Com sempre, primer pas, anar a buscar un allotjament, recordem que segueix fent una calor infernal, així que ens anem passejant per la zona central, a prop del riu, com a campions, al costat de l’Night market, per trobar la guesthouse, bona bonica i barata … Després de visitar cofurnes diversos, o rebre ofertes fora del nostre pressupost, trobem Sport guesthouse. Una habitació neta amb bany privat i ventilador que, regatejant, ens van cobrar 70.000 kips la nit … caríssim !! (Tenint en compte antecedents) però el millor que trobem en tot el temps que vam estar allà.

Com tot a Laos, Vientiane és una ciutat amb poc moviment, una mica sosa … amb poc què fer … una mica soporífera … de tant en tant s’anuncia un concert de jazz o rock d’alguna banda de Tailàndia … o algun canta autor indi que ve a explicar que de petit li deien que no servia per a res, que ha tingut moltes malalties, i com a colofó ​​interpretant la cançó de Titanic amb una flauta peruana … de debò !! vam estar allà … sense paraules (qui vulgui tinc un petit vídeo que ho demostra …).

Però per a la nostra sorpresa, a Vientiane vam tenir força feina, entre ONGs i entusiastes escoles internacionals que ens van contractar per actuar. Així que ens vam quedar una mica més de tres setmanes … En aquest temps vam poder aprofitar per posar-nos al dia amb els blocs i preparar els projectes que teníem programats entre altres milions de coses.

Vam tenir la gran sort d’estar acompanyats d’uns amics que des de fa un any viuen a Vientiane, Alexandra i Albert, una parelleta encantadora que ens va ajudar moltíssim. Ells van iniciar el mateix viatge que nosaltres un any abans, però al tercer mes de ruta, la destinació i una oferta laboral meravellosa, els va portar a quedar-se a viure a Vientiane !!! No us sembla que les sorpreses que la vida ens depara són increïbles? Ara viuen a la capital de Laos, treballant acumulant una infinitat d’experiències de la vida Laosiana.

Amb ells compartim molts moments de cenitas, passejades i xerrades sobre la vida. Ens recomanar-contactes per al projecte, restaurants, rutes, mecànic per arreglar la dinamita vietnamita, fins Alexandra ens va fer de fotògrafa professional en uns dels espectacles. Mil gràcies als dos per tant !! I molta sort i felicitat amb el vostre proper projecte personal; )

Durant aquestes tres setmanes vam fer milions de coses …

Després d’una àrdua recerca de peladores en el mercat, per fi vaig poder tallar-me els cabells, sembla fàcil trobar una simple peladora … però ens va portar més de cinc dies poder trobar-la a un preu raonable!

Una dels punts d’interès de la ciutat és el Museu COPE (Cooperative Orthotic and Prosthetic Enterprise). Es tracta d’una organització fundada l’any 1997 per proveir de pròtesi a la població de Laos víctima de mutilacions, degudes a les explosions de bombes romanents escampades per tot el país. Aquestes bombes van ser llançades pels Estats Units entre els anys 1964 i 1973. USA va llançar més de 2 milions de tones de bombes sobre Laos, una brutalitat. Laos és el país més bombardejat de la història de la humanitat. Els bombardejos es van produir per destruir les rutes de proveïment de l’exèrcit vietnamita del nord, però se’ls va anar de les mans …

De totes aquestes bombes el 30% no va explotar !! així que imagineu, van deixar 600.000 tones d’explosius pendents d’explotar pels camps de Laos, un país poc desenvolupat que es dedica gairebé enterament a l’agricultura … Encara a dia d’avui hi ha 300 explosions noves cada any, això vol dir 300 persones mortes o mutilades … el principal problema és que les bombes utilitzades per USA eren majoritàriament bombes raïm, compostes d’una carcassa que s’obre durant el descens alliberant unes 202 sub-unitats d’explosius (veure la foto de dalt) que s’escampen per enormes àrees … una bogeria …

La veritat és que abans d’arribar a Laos no teníem ni idea sobre aquest fet, ens horroritzem en conèixer que un país innocent, sense cap implicació en la guerra, ja que havia estat envaïda per Vietnam del nord, era castigada impunement pels quals es denominen els defensors de la llibertat … algú va guanyar molts diners pel camí … Bé, millor deixem de fer judicis de valors, aquest no és el propòsit d’aquest bloc … encara que em encengui com una torxa …

Un altre punt d’interès a Vientiane són els nombrosos temples budistes, estan per tot arreu. Nosaltres vam visitar algun que estava per la zona de la nostra guesthouse, per cert molt bonics. Un dels temples més importants, és el Wat Si Muang, el temple mare de Vientiane, del segle XVI.

S’explica que en aquest temple una dona embarassada es va oferir voluntària com sacrifici per calmar els esperits enfadats i es va tirar pel forat d’un dels pilars, després va ser aixafada pel mateix pilar quan va ser col·locat … sovint despropòsit … quines coses es troben a Google … Aquest pilar va suposar el centre de Vientiane a partir del qual va anar creixent la ciutat … M’ho crec tot, menys el de quina es va oferir … perquè aquesta gent molta pro-activitat no té … en fi …

La riba del riu Mekong és un formiguer de gent i activitats quan cau el sol. La gent surt a fer exercicis diversos, des aeròbic a passeigs, i com no podia ser menys, tenim el Night market !! un enorme passeig ple de llocs a l’aire lliure amb roba, menjar, electrònica, joguines … gairebé qualsevol cosa que vulguis comprar … i sobretot no t’oblidis de regatejar !! Podràs treure molt bons preus !!

Una cosa curiosa que vam veure en aquest mercat, i en altres llocs però que no havíem comentat, va ser un grup d’occidentals demanant … Eren tres parelles d’joves que semblaven d’Europa de l’Est, que es repartien pel mercat amb una guitarra tocant i demanant … Aquest fenomen ha estat batejat com “Beg-packers”, provinent de “Back-packers” (motxiller) però amb “Beg” que significa pidolar … són gent que realitza activitats pel carrer demanant diners per pagar-se el viatge, o en alguns casos simplement demanen, sense oferir res a canvi, amb l’excusa que així subvencionen el seu viatge …

La veritat és que anar-se’n a un país sub-desenvolupat a demanar diners per pagar-se l’aventura el trobem una mica fora de lloc, però hi ha gent per a tot … els locals els miraven amb cara de estranyats, sense entendre … en el mercat es podia veure a una velleta local bastant feta pols a terra demanant ia uns metres més endavant una parella de blancs fornits o una noia rosseta molt mona ensenyant fotos de com fa autoestop … bé, això és el que et dóna viatjar … veus de tot un poc …

Un altre mercat que vam visitar va ser Morning market, un gran mercat local, amb aliments, tèxtil, cosmètica, electrònica … sempre és curiós veure els mercats locals, per bé i per mal, entre la manca d’higiene i els brillants colors de les seves verdures i fruites … ens encanten els mercats !!

A la capital hi ha un altre mercat de nit, però estil Hipster, amb localitos moderns de menjar i paradetes de roba alternativa i vintage. Passegem un parell de nits, l’ambient replet d’estudiants universitaris molt a la moda …

Per menjar trobem diversos llocs locals que no estaven malament, especialment un restaurant bastant llardós que per 15.000 kips menjàvem uns noodles amb salsa negra molt bons !! (Com a referència, prop de Serene’s obres d’art). Un dia ens van portar al Restaurant vietnamita Banh Cuon by Hongthong, boníssim i barat, va valer la pena.

I per descansar una mica de menjar asiàtic al Restaurant italià Ària trobem 2×1 en pizzes !! molt bones, ens van costar 40.000 kips cada pizza.

També, en el Restaurant Le Vendome, al centre de la ciutat, el menú de mig dia t’ofereix dos plats típicament francesos, encara que senzills, a un preu més que raonable, 24,000 kips. Ideal per relaxar-te i recuperar forces.

Si busques un lloc on treballar, nosaltres vam fer la nostra oficina al Kingbox hamburgueseria, regentat per uns coreans molt amables i simpàtics. Per 28.000 kips tens l’hamburguesa de vedella amb patates i Pepsi. Allà ens quedàvem hores i hores treballant tan a gustet, l’A / C era la nostra religió, adoràvem al Déu fresquet … amb més de 40ºC al carrer.

A nivell de treball, hem de destacar que vam estar a l’escola de dansa i teatre Fanglao, composta per un grup de joves que fan classes de danses modernes (hip-hop, etc …) i que cada 2 mesos representen una nova producció feta per ells mateixos. Ens va sorprendre la seva professionalitat i qualitat de l’espectacle que ens van convidar a presenciar … Bravo !! A canvi, nosaltres els vam fer un taller de Clown que van gaudir moltíssim.

A destacar que ens van oferir actuar amb el Circ Nacional de Laos !!!! Però vam haver de rebutjar l’oferta perquè ens demanaven que ens quedéssim 3 setmanes més … una oportunitat excepcional … però ens haguéssim tallat les venes si ens quedàvem més temps a Vientiane !!!

I després d’una llarga estada a la capital de Laos, ens vam pujar a la nostra Dinamita Vietnamita a seguir la nostra ruta !!!! Pròxim destí … Thakhek i el seu fantàstic recorregut en loop !!!!