El bitllet a Phnom Penh ens va costar barat, 5 dòlars, i tot i que l’autobús va arribar a recollir tard, i suma-li la càrrega i descàrrega del milió de caixes que portava, agafis fins i tot pels passadissos, i que era un vehicle bastant borreguero, em refereixo al fet que era antic i desgastat, el viatge va ser agradable i sense més contratemps.

Arribem a les 5 am a la capital, així que com sempre vam haver d’anar a la recerca de la millor opció per dormir. Per a això calia dirigir-se al centre, amb les referències que havíem tret d’altres viatgers, vam començar la ronda de consulta-regateig. La millor opció que vam trobar va ser a Royal Guesthouse, on per 6 dòlars teníem una habitació, doble amb ventilador, en l’últim pis al final d’un passadís amb vistes a la ciutat, i com era l’última habitació podíem deixar la porta oberta mentre estàvem dins, fent-la molt més agradable.

Phnom Penh no ens va agradar especialment. A diferència de Battambang, la gent està molt tensa, tot és més car o almenys ho és dels per occidentals … veus menys cares amables en què alegrar-te el dia rebent un somriure … El centre és sorollós i atrafegat, a més … atenció !! ens van repetir per tot arreu que compte amb les estirades de bosses i mòbils. Fins i tot al nostre estimat amic Toni, que escriu el bloc Motxilles Abismals, li van intentar robar d’una tirada el mòbil i la bossa … Nosaltres no vam tenir cap indici d’això, tot i que sí que anàvem previnguts després de tant avís per part de locals.

Els carrers del centre estan plenes de restaurants, agències de viatges i hotels, tot el que un centre turístic necessita per treure-li la pasta al turista … Però el que més ens va cridar l’atenció és la quantitat de bars amb dones alegres de la zona … però pleníssim !! alguns bars es troben al límit, que no saps si són de contactes o no … però d’altres són descaradament puti clubs !! amb les senyoretes fora xatejant amb el mòbil … perquè a Àsia (i molt em temo que en tot el món) si no estàs fent alguna obligació, llavors estàs amorrat al mòbil …

Aquesta zona de la ciutat és impossible, tots els preus estan hinchadísimos, més del que és habitual, però només per al turista. Així que et vas a un restaurant local, amb bastants cambodjans menjant, preguntes el preu i et diuen el triple … jajajaja … de vegades fins i tot se’ls escapa una lleugera riure … Com en gairebé tota Cambodja o podríem dir gairebé tot el sud-est asiàtic , hi ha una carta amb preus per als locals i una altra carta traduïda a l’anglès per als turistes, i les dues tenen preus diferents … Encara que en el centre de Phnom Penh és més descarat. Només cal anar-se’n uns carrers fora del centre per tenir un preu sol lleugerament superior al local … Aquest és el joc que ens toca jugar … o t’agrada o t’agrada …

Al centre també hi ha el Night market, amb botigues de records, menjar que no fa gens bona pinta i poc més … molt poc aconseguit, comparant amb l’oferta d’altres ciutats. També pots fer una passejada al costat del riu, agradable i refrescant a la nit …

Les principals atraccions turístiques són Royal Palace i la Pagoda de Plata, que l’entrada val una pasta ($ 10) i no entrem … amb segons quins palaus i temples som així de expeditius … els vam veure des de fora …

El que sí que és visita obligada és el Museu del Genocidi Tuol Sleng, una escola de secundària convertida en una presó de màxima seguretat, coneguda com el S21, en l’època dels Khmers Rojos. L’entrada costa 3 dòlars i la audioguia 3 dòlars més. Es tracta d’una presó temuda en l’època entre 1975 i 1979, on portaven els criminals contra el partit per interrogar-los, torturar-los sense cap compassió, eliminar-los, o recloure’ls en condicions inhumanes pel temps que poguessin romandre vius.

Al mateix museu es poden veure fotos de les víctimes que van passar per la presó, i també dels pocs supervivents, només a 12 persones, a més d’estris, cartes, declaracions, confessions … Les instal·lacions es mantenen com les van deixar els Khmers Rojos, tot és molt rudimentari, extremadament simple, terroríficament mortífer …

Passejar-se per aquesta presó i escoltar la història que es tanca en ella és estremidor, ¿com ens podem fer semblants barbaritats els uns als altres …? A més, això no va passar fa tant de temps així que víctimes i botxins conviuen junts. Els cambodjans no guarden rancor als fets, els que executaven se’ls reconeix que rebien ordres sense alternativa … tot és relatiu, però ¿per a què serveix la rancúnia?

El problema és que fins a l’actualitat no hi ha hagut cap tribunal que hagi condemnat els fets, així que els culpables segueixen envellint impunes, negant haver estat partícips i dient que seguien ordres o que ells mai van ordenar allò …

Què relatiu és tot, quan les víctimes pertanyen al món “sub-desenvolupat” un terrible genocidi pot passar desapercebut sense problema …

Per moure’ns vam llogar unes bicicletes en una agendia de viatge, Solomon Travel, al carrer 172. Ens demanava 3 dòlars per 2 bicis per dia i el vam acabar traient per 2,5 dòlars. A més, i com sempre, és interessant visitar els mercats de la ciutat, com el Mercat rus, ple de “antiguitats” i rèpliques curioses com souvenirs, a més de roba turística, restaurants locals i altres articles d’un mercat.

També hi ha el Mercat Central, força turístic, amb forma d’estrella i un alt sostre de volta. Té paradetes de joies i rellotges a la seva zona central, mentre que en els seus extrems varia, entre robes, articles per a mòbils, i verdures, carn i peix.

I per visitar un mercat local en plena activitat, l’Boeung Keng Kang market és el vostre lloc. És un mercat local amb tot el seu encant on és un plaer perdre entre els seus carrerons …

Per menjar, fora del centre els restaurants locals poden variar, s’ha de vigilar una mica la seva higiene, com sempre, encara que tot són de l’estil. La veritat és que no trobem un lloc especialment, vam anar canviant a cada menjar per no provar cap a destacar … El preu rondava ens 1 i 1,5 dòlars.

I si vols una mica de canvi de dieta, en Pizza Factory & Caffee, al migdia tens un 2×1 en pizzes !!! així que t’acaba costant uns 4 dòlars cada pizza … i són molt bones !! Al centre trobem un lloc molt curiós … la pizzeria més petita que hem vist en la nostra vida. Es tracta d’un forn de llenya sobre un carret !!! No vam poder provar les seves pizzes a 5 dòlars, però ens hagués agradat.

Ah! en sortir del Museu S21, vam comprar una amanida coberta per una truita d’arròs que estava molt bona per 3000 riels cadascuna.

Cal esmentar que ens vam treure el visat de Vietnam a l’ambaixada Vietnamita a Phnom Penh. Triguen 48 hores (o el pots tenir en el mateix matí pagant més) i costa 30 dòlars 1 mes o 40 dòlars 3 mesos … Molt fàcil i molt eficient …

I va arribar el dia de marxar, vam buscar per totes les agències un autobús per anar a Ha Tien, i ens va costar trobar-lo a un preu decent … Finalment ho vam aconseguir per 12 dòlars cada un a la companyia Champa Mekong, incloent un tuk-tuk que ens va venir a buscar a l’hotel. El bus passava per Kampot i per Kep.

Així que … ens anem a Vietnam !!!!! ole ole ole !!! Deixem enrere Cambodja, un país que ens ha tractat molt bé …