Des Hoi An fins al nostre següent destí vam recórrer uns 340 km … fins Phong Nha, al parc natural de Ke Bang, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Es tracta d’una regió muntanyosa que es caracteritza per les seves coves espectaculars, es creu que més de 300, de les s’han explorat només unes 20.

En arribar com sempre busquem guest house. Aquesta vegada no era complicat, ja que el poble és un carrer … Preguntant vam aconseguir una habitació doble per 220.000 Dongs (una mica menys de $ 10) a l’Elegant Hostel, amb un bon esmorzar i aire condicionat, tot molt correcte.

El poble està ple de hostels per a motxillers, a la nit hi ha música en viu i molta marxa al Easy tiger, encara que tot una mica més car. Per menjar l’elecció va ser més difícil. Els restaurants són per a turistes, així que els preus són força “elevats” … Tot segueix sent relativament barat, però quan ja veus els preus amb els ulls locals $ 1 a dalt et sembla car !! Mentalitat del viatger, no del turista … hi ha una subtil diferència entre els dos termes.

També hi ha opcions locals barates i les vam provar, però deixaven molt a desitjar … molt baixa qualitat i higiene … Nosaltres ho vam veure clar i vam acabar sopant gairebé cada nit al Gecko Hostel: per 59.000 Dongs ($ 2,6) cadascun teníem un entrepà amb 5 ingredients a triar (formatge, pollastre, enciam, tomàquet, albergínia, porc …), patates fregides i una cervesa … genial !!!! Un altre dia vam sopar a Paradise pizza, que té molt bona puntuació a Tripadvisor … doncs què voleu que us digui … no eren la bomba … en fi …

Els principals atractius de la zona són les seves coves. En qualsevol hostel et podran fer un pack de visites a diverses coves a un preu força elevat (ex .: Paradise cavi + Dark cavi per 1.300.000 Dongs ($ 57)), però també ho pots fer tot pel teu compte, llogant una moto i pagant les entrades al lloc, així t’estalvies una pasta. Nosaltres que com sempre estem estalviant el que podem (per si no ha quedat clar amb la brasa que us acabo de ficar amb els restaurants) vam decidir visitar només la Paradise Cave, o Thieng Duong.

Pots arribar amb moto i allà pagues 250.000 Dongs ($ 11) cadascun per l’entrada. Ens havien dit que normalment hi ha moltíssima gent, sobretot locals, excepte sobre les 12-14 hores que és quan van a menjar.

Nosaltres que sempre arribem tard als llocs, ens plantem a taquilla a les 14:30, la cova la tanquen a les 16h … genial, tenim el temps just però suficient … Des de la taquilla fins a l’entrada de la cova tens un xutada de gairebé 1 hora … !!! en pendent … jo marcant el ritme per arribar amb una mica de temps per veure la cova i Mayra suant i amb la cara tota vermella maldiciéndome …

Per fi vam arribar, i sí, hi havia molta gent … Però a mesura que anàvem entrant tothom sortia, i va arribar un moment que estàvem els justos …

La cova és magnífica, meravellosa, un espectacle de la natura, plena de columnes creades per sedimentacions, gota a gota, dibuixant formes concèntriques o estriades, volums plens, és una simfonia de formes, construïdes durant segles, gra a gra … L’ideal és poder gaudir durant hores, absort, aliè a tot, mentre el temps corre, a ritme geològic … Molt recomanable.

A més, el camí amb moto d’anada i tornada de les coves és també preciós, entre muntanyes, selva, creuant pobles, enormes rius, amb vaixells de pescadors … un entorn preciós.

Hi ha altres coves per visitar que nosaltres no vam fer: Phong Nha, que pel que sembla val 100.000 Dongs i et pots banyar, o Dark Cave que entres amb tirolina, fas caiac i et pots donar un bany de fang … una mica turistada, però pinta molt divertit … i finalment, la mare de les coves: Hang Són Doong, la cova més gran del món, descoberta per un pagès local al 1991 i explorada en 2009.

Aquesta cova té més d’un any de llista d’espera i l’entrada costa $ 3000. Tot i que fa poc vam conèixer a Hanoi a Nicolai, un rus viatger d’allò més singular, que ens va dir que si li pagues alguna cosa al local adequat et porta a visitar-la. Aquesta cova és tan gran que té la seva pròpia selva i el seu propi microclima … ha de ser realment un espectacle !!!! però … ja la veurem la propera vegada …

La nostra següent parada va ser: Tam Coc, un altre paradís natural d’preciosos escenaris … Així que carreguem la Dinamita Vietnamita amb els nostres estris i ens dirigim al lloc de les muntanyes emergents … Som-hi Tam Coc !!!!